sábado, 17 de noviembre de 2012

PAC 2: Síntesis


1.PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT


En aquest informe intentaré fer un recull de cóm ha canviat el meu marc conceptual, ja que així ha estat, envers les TIC i el seu ús com a conseqüència de la realització i estudi de diverses propostes teòriques, com són els mòduls de l’assignatura, els articles, el material web etc., i pràctiques, com han estat els debats, les pac’s, les auto i heteroavaluacions, el desenvolupament del bloc, d’utilització de programes desconeguts per a mi fins al moment com el CMAP etc.

Val a dir que la dinàmica de treball que estem portant a terme en aquesta assignatura, sota la meva opinió, es tracta d’un model d’ensenyament –aprenentatge complex, ja que es tenen en compte molts aspectes com són: coneixements teòrics, metodologies de treball (debat, cooperació etc.) eines de treball (càmera fotogràfica o escàner, bloc, programari CMAP, rúbrica d’heteroavaluació, Excel d’autoavaluació etc.) I que per a mi està sent tot plegat força complex ja que, com ja vaig comentar a la meva avaluació inicial, la tecnologia, en general i el seu ús i aplicació en particular, és un camp que personalment no m’ha motivat gaire i pel qual no he prestat mai gaire interès, malament per la meva part ja ho sé.

Si bé és cert penso que la complexitat d’aquesta metodologia de treball està generant en nosaltres un aprenentatge força significatiu, que podrem aplicar i aprofitar en la nostra tasca professional.  Considero que aquest canvi ja es va notant en la nostra forma de parlar i d’expressar-nos, amb els conceptes i terminologia pròpia de la matèria, en l’estructuració de tota aquella informació que volem transmetre i desenvolupar (tesis, argumentacions, contra argumentacions etc.) i també en el resultat de les nostres activitats: avaluació inicial, debat, desenvolupament del bloc i síntesi.

A continuació faré una autoavaluació dels canvis que he observat envers el meu procés d’aprenentatge en les diferents activitats realitzades fins al moment:

 
1.1 Avaluació inicial

En l’avaluació inicial vam plasmar, mitjançant la guia de preguntes, les respostes curtes i el mapa conceptual inicial, tots aquells coneixements previs que teníem i que  feien referència a una temàtica determinada plantejada. En el nostre cas la relació existent entre els conceptes: Ciència, Societat, Tecnologia i Educació.

En aquesta primera avaluació se’ns demanava el nostre parer envers diversos aspectes com poden ser: les TIC i la seva repercussió en la TE i les seves conseqüències, si progrés econòmic i social estan determinats, o no, pel coneixement tecnològic i científic, en quan a la neutralitat o no de les tecnologies i del seu ús etc.

Per tant, l’avaluació inicial ens serveix per tenir, i conservar en el temps de manera objectiva, un recull del nostre “punt de partida personal” envers aquesta temàtica, i poder anar comparant i enriquint aquesta situació inicial amb coneixements  adquirits posteriorment a mida que anem profunditzant en la matèria i participant en aquest procés d’ensenyament-aprenentatge.

A continuació argumento els canvis que, fent la comparació d’aquell moment i el que he après fins al  dia d’avui, he trobat més rellevants.

-Una vegada he tornat a llegir el que vaig posar a l’avaluació inicial he de dir que estic força contenta ja que, tot i que hi ha aspectes a millorar, també hi ha gran part del contingut amb el qual encara avui dia i estic d’acord. Potser les qüestions que canviaria són les següents:

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : __10______

Per una banda sí que estic d’acord ja que considero que els professionals de l’educació han de tenir les habilitats i competències per estimular i motivar als seus alumnes a “voler saber coses” i a tenir “ganes d’aprendre”. El que canviaria és que la finalitat no és que el professional només s’encarregui de transmetre allò que ell/a sap (acumulació de sabers), i depositi en l’alumne la responsabilitat d’aprendre o no, sinó que sigui capaç de crear un clima de construcció d’aprenentatges on tothom, professionals i alumnes, poden aportar coneixement participant d’una manera activa i el resultat és allò que s’ha construït de manera cooperativa i col·laborativa. Els paper que hi juguen els diferents agents que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge, vist des de aquesta perspectiva, és molt diferent. És per això que canviaria la paraula transmissió per la paraula construcció.

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __5___

En referència a la relació existent entre ciència i tecnologia és evident que hi ha una relació d’interacció i d’influència recíproca i és per això que es fa difícil establir la concreció de dites interaccions. Cal tenir en compte que tant la ciència  com la tecnologia actuen en un context social, polític, econòmic i ideològic concret i, per tant, no són ni poden ser indiferents a aquests ja que és aquest context el que els dóna sentit i utilitat. És evident que l’entorn polític, econòmic, social i el més important l’ideològic influeixen en els interessos i la recerca de nous coneixements, també en els dissenys utilitzats,  en els resultats finals desitjats etc. i que tots aquests aspectes influeixen de manera rellevant en les NT  transmetent, principalment, valors de la cultura en la que es desenvolupa i tindrà lloc la seva utilitat.

La tecnologia, tot i que es basi en el coneixement científic, està inventada i creada per persones i, generalment, amb una finalitat concreta que també la determinen les persones que estan darrere del projecte. En quant les persones no som neutrals, la investigació, construcció i l’ús d’aquestes tecnologies tampoc ho és. Al darrera sempre hi ha interessos econòmics, socials, polítics, personals etc...

 
1.2 Relació de conceptes. Mapa conceptual.

És en aquest punt on m’he adonat més dels canvis conceptuals produïts per l’estudi i el treball de l’assignatura.

A dia d’avui diria que vaig realitzar una mapa conceptual molt senzill i que vaig oblidar, segurament per desconeixement, moltíssims conceptes i molts dels nexes d’unió que en l’actualitat sí que he tingut en compte. Un altre aspecte que m’ha quedat  força clar és que rarament les fletxes van en una única direcció sinó que més aviat cal posar-les bidireccionals ja que la majoria de conceptes s’influeixen mútuament entre sí, donant lloc a altres conceptes o aspectes a tenir en compte. Aquest fet està relacionat amb la complexitat.
Aquest punt es desenvolupa més endavant.

Primer mapa conceptual realitzat al mes de setembre abans de començar a treballar l'assignatura. Coneixements previs.

 
 



1.3 Creació d’un bloc

Afrontar-se a allò que és desconegut sempre fa por i crea desconfiança, ja que generalment tendim a anticipar pensaments negatius que ens porten a sentir-nos malament amb nosaltres mateixos,  però a mida que ho vas fent, saps que contes amb l’ajut dels altres i de la consultora, i vas comprovant objectivament que ho vas aconseguint... et sents molt bé ja que veus que ets capaç de fer coses noves, d’ampliar els teus coneixements, capacitats i competències i en treus molt de profit.

En el meu cas particular era la primera vegada que havia de treballar amb aquesta eina i he de confessar que em feia molta por no aconseguir els propòsits que es demanaven. Actualment crec que estic més oberta enfront aquestes possibilitats i penso que:

La creació del bloc ens aporta una eina de treball original, flexible, atractiva, dinàmica, motivadora i significativa. No només això sinó també la possibilitat de, nosaltres mateixos, decidir, gestionar, construir, dissenyar i planificar el nostre propi coneixement i procés d’aprenentatge. A més també poden decidir  envers allò que volem compartir, o no amb la resta de persones o cóm ho voler fer. És una eina que, a més, et permet donar a conèixer, a banda dels aspectes acadèmics, també aspectes personals. És com més “humana i propera”.  

La tesis anterior pren força en el fet que crear un bloc consisteix en fer un ús determinat d’uns coneixements previs, generalment centrat en una tema i en el nostre cas mediats per una avaluació inicial, i anar aportant de nous per a poder desenvolupar el procés del mateix. Com es tracta d’una eina oberta i flexible no hi ha “la bona manera de fer” les coses, sinó que el producte pot anar assolint formes molt diferents.  La persona que el realitza té molta llibertat d’acció hi posa molt de la seva creativitat.

Com que es tracta de fer un ús continuat de l’eina de treball queda recollida tota l’evolució i això ajuda a tenir una visió global del procés d’aprenentatge que s’està portant a terme. Ajuda a estructurar i posar ordre a conceptes, temàtiques i altres elements que es poden incloure (música, enllaços, imatges, vídeos i altres) i a prendre consciència de la importància que té aquest aspecte en els processos d’EA, fent que les eines de treball possibilitin la realització de treballs més rics, dinàmics i motivadors propiciant un major aprenentatge significatiu per part de la persona que el porta a terme. Val a dir que jo encara no conec, ni de bon tros, totes les possibilitats que ofereix aquesta eina de treball però que estic molt contenta d’haver fet un primer contacte. Tot i que no sóc gaire original penso que , fins al dia d’avui, he anat seguint i realitzant al bloc tot el que es demanava.

Penso que les noves tecnologies i en concret les TIC (Internet) faciliten i ofereixen noves maneres d’apropar-se a l’aprenentatge, com per exemple mitjançant la creació d’instruments, com els blocs, que poden fer servir els alumnes. Aquestes eines poden resultar molt motivadores i atractives, en els processos d’E-A, de manera  que l’aprenentatge pot ser més significatiu, interactiu, tenint en compte la ZDP, col·laboratiu, reflexiu etc. ja que finalment és l’alumne el creador del seu propi bloc.

1.4 Debat

En quant als debats la meva opinió a l’avaluació inicial, basada en aquells que havia portat a terme fins al moment, va ser aquesta. A dia d’avui potser encara estic més convençuda de que sí que poden millorar.


DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: _5_____

Els debats són una metodologia de treball que generen la possibilitat de portar a terme un procés d’aprenentatge dinàmic, doncs exigeixen de la argumentació i contra argumentació, i que, necessàriament implica la cooperació i col·laboració dels integrants.

-       Ofereixen la possibilitat d’analitzar una mateixa situació, en aquest cas plantejada pels consultors, des de diferents punts de vista (tecnodeterminista/sociodeterminista). Provoquen l’aparició esforços d’adquisició de coneixement en referència a la matèria treballada, desconeguda fins al moment, i creant nous models mentals i més complexos, que a la vegada, aquests conseqüentment generen canvis conceptuals. És només d’aquesta manera com es pot aprofundir per veure i entendre la complexitat real de les coses.

-       En aquest debat en concret es donava la possibilitat de generar noves informacions i punts de vista, envers diferents fils d’intervenció, sempre seguint unes normes establertes tant formals i d’estructura com de contingut. Aquestes intervencions hem de procurar que siguin de qualitat ja que poden aportar coneixement als altres, i viceversa, a partir de l’elaboració conjunta de coneixement. Per a participar d’una manera adequada i útil s’han de tenir en compte la resta d’intervencions, en aquest cas tant del teu bàndol com del bàndol contrari (seguiment continuat del debat).

-       Esforçar-te en el fet d’haver de defensar, amb arguments sòlids i contra arguments, una postura teòrica que potser no sempre coincideix amb la teva opinió personal. Crec que aquestes capacitats sovint es menyspreen i són molt importants ja que en el recorregut professional a vegades has de fer o defensar coses imposades pels superiors tot i que tu no hi estiguis del tot d’acord. 

-       Un altre aspecte molt positiu es que permet relacionar la teoria i els conceptes treballats amb la realitat i la vida quotidiana de les persones. A vegades els debats donen l’oportunitat de compartir experiències personals, situacions conegudes properes, dubtes…etc. Que d’una altra manera serien difícils de compartir amb la resta d’integrants de la comunitat d’aprenentatge. 

-       He trobat molt interessant, ja que no sempre ho fem d’aquesta manera, que per atendre a les normes i seguir de manera correcta la dinàmica d’aquest debat, fos aconsellable preparar i sintetitzar molt bé les aportacions ja que aquestes estaven limitades. Sovint més quantitat no vol dir més qualitat i ha quedat demostrat.

En quant a la meva postura defensada com a tecnodeterminista he de dir que a vegades no hi estava del tot d’acord amb les meves pròpies argumentacions ja que potser em sentia massa radical però suposo que era això el que es voliar aconseguir. Un fet molt destacable es que vaig trobar molt interessants tots els materials aportats, lectures, vídeos etc. per treballar el debat. Considero que tots plegats vam aprendre i van treure força profit a l’activitat.

1.5 Utilització del programari CmapTools

En relació a aquest punt he de dir que el que més m’ha costat és trobar-me jo mateixa fent ús d’aquesta eina de treball. Haver d’instal·lar-la,  provar-la, experimentar, resoldre dubtes etc... He trobat molt a faltar poder treballar de manera cooperativa ja que davant dels dubtes, i a causa del desconeixement de l’eina, tenia molts neguits. La veritat és que he hagut de fer un gran esforç i dedicar-hi molt de temps deixant al marge altres assignatures.

Aspectes positius a destacar:

-       Conèixer el vocabulari específic

-       Mapa conceptual com a eina d’autoavaluació ( el mapa conceptual actual hem demostra que conec més conceptes i nexes d’unió que a l’inici de l’estudi de l’assignatura).

-       Plasmar el coneixement i els aprenentatges adquirits d’una manera clara, sintètica i ben estructurada i organitzada amb les relacions d’unió ben pensades.

-       Possibilitat d’enriquir el contingut amb el format escollit ( colors, formes, nexes diversos etc.)

2. CANVI CONCEPTUAL


Partim de la base que per a que i hagi un canvi conceptual hi ha d’haver una incorporació de nous sabers  als propis coneixements previs. La nova informació ha de ser assimilada i acomodada pel subjecte però això no és automàtic, requereix un procés i un temps.  Finalment aquest procés acaba amb la substitució del model anterior per el nou. Aquest canvi pot ser intencional, si és la persona mateixa la que s’interessa per una temàtica concreta i amplia els seus coneixements, o sense intenció prèvia, és a dir, la persona es veu obligada a adquirir coneixement envers una temàtica concreta. És d’aquesta manera com, generalment, canviem la nostra manera d’entendre conceptes i marcs conceptuals.

En definitiva podem afirmar que és produeix un canvi conceptual si incorporem nova informació als nostres coneixements previs vers una matèria determinada i aconseguim assimilar i adaptar aquella informació de manera que la integrem produint una acomodació progressiva. Finalment aquest nou model conceptual que s’està creant aconsegueix substituir a l’anterior. 

2.1 Valoració dels mapes conceptuals inicial i final seguint els següents paràmetres:
  •         El nombre de nodes augmenta considerablement. Podem dir que l’amplada de la xarxa és significativament més gran.
  •        La ràtio d’exemples de cada concepte indica una bona integració d’aquests especialment en els conceptes clau: Ciència, Tecnologia, Societat, Educació, Ciències de l’Educació, TIC, Psicologia cognitiva i constructivista i aprenentatge significatiu.
  •           La centralitat dels nodes és fa evident en els següents conceptes: Ciència, Societat, Tecnologia i Educació i Tecnologia Educativa
  •       S'observa l’existència de jerarquia de la xarxa.
  •      Cada proposició generalment és clara i descriptiva tot i que a vegades costa trobar la paraula exacta. 
  •       En la jerarquització de la xarxa s’estableix per nivells.
  •      La direcció dels enllaços amb fletxes representa relacions especialment causals, però també jeràrquiques.
  •      El nombre de tipus d’enllaç diferent és molt poc notable. Potser hi ha una certa manca d’enllaços diferents per discriminar diferències. La tipologia de lletres també és poc present.
  •       La quantitat d’ informació inclosa a la xarxa és elevada.
A diferencia del primer mapa que vaig realitzar al mes de setembre, quan encara no havíem començat l’estudi de l’assignatura i només vaig tenir en compte els meus coneixements previs envers la matèria, en el segon mapa conceptual s’observen molts canvis: Hi ha molts més nodes (conceptes), hi ha més nexes i més variats, hi ha més fletxes bidireccionals que evidencien la complexitat i la reciprocitat existent entre uns conceptes i altres, s’observa més  jerarquia i nivells etc. En conclusió diria que hi ha molta més informació reflectida que fa evident la complexitat del  tema treballat i queda objectivament registrat un enriquiment important a nivell conceptual i relacional entre els conceptes treballats. Puc dir que hi ha hagut un canvi conceptual que és evident.

3. REFLEXIÓ FINAL

Queda evidenciat que Ciència, Educació, Tecnologia i Societat són conceptes estretament lligats i relacionats entre sí i que es fa gairebé impossible analitzar un, de manera extensa, sense haver de recórrer als altres.

Si bé és cert que la Ciència genera coneixements i nous sabers també ho és que aquesta interacciona en un context determinat influenciat, a la vegada, per variables socials, polítiques, econòmiques i ideològiques.  Per altra banda la Societat també és canviant, influenciada per múltiples variables, i aquesta, a la vegada, aporta coneixements, situacions, necessitats etc. a la Tecnologia i a la mateixa Ciència. És per això que cada vegada es parla més de la “Societat del coneixement” a causa d’aquest canvi de paradigma.

Gran part d’aquest canvi ha estat gràcies al desenvolupament i expansió de les Tecnologies de la Informació i la comunicació (TIC) a diversos camps d’aplicació, com per exemple la incorporació al camp de l’Educació ( Tecnologia de L’educació). A la vegada la possibilitat d’ús d’aquestes tecnologies a l’escola propicien l’aparició noves formes i estratègies d’ensenyament-d’aprenentatge i també de nous materials i metodologies de treball que enriqueixen  a les Ciències de l’Educació.

Jo que soc en general una mica reticent a l’ús de la tecnologia he pogut entendre, “i veure amb altres ulls”, la cada vegada present tecnologia a l’escola.

He pogut entendre que no es tracta d’una simple eina de treball, o de format de presentació més atractiu (Gestalt) etc... sinó que al darrera hi ha tot un canvi conceptual que ve de la mà de la conceptualització de la Tecnologia Educativa.

M’agrada saber que la Psicologia, i  concretament de la Psicologia cognitiva i constructivista, és un camp de coneixement viu i que participa, i està fent moltes aportacions, dels processos d’ensenyament i aprenentatge  potenciant la millor manera d’aconseguir assolir l’aprenentatge significatiu. M’agrada saber que aquestes decisions no estan polititzades o que al darrera hi ha interessos de tipus econòmic, sinó que hi ha una bona base teòrica i una gran font d’estudis que cerquen la millora.

En conclusió, els canvis conceptuals crec que han de ser un “modus vivendi” de les persones. Gairebé tot el que ens envolta és canviant, temporal, mutable etc.

El fet d’anar ampliant els nostres coneixements en aquesta direcció penso que ens enriqueixen com a professionals i com a persones amb capacitat, si en fem un bon ús, de desenvolupament i creixement personal al llarg de tota la vida.

4. MAPA CONCEUTUAL FINAL


 

 



5. OPINIO PERSONAL

Personalment aquesta Pac l’he trobat molt complexa. Com ja he comentat en diverses ocasions jo no soc gaire competent amb aquestes noves tecnologies i programaries , tot i que una vegada et poses t’adones que ho pots fer. Aquesta situació m’ha creat força neguit i he hagut de dedicar molt de temps a entendre què havia de fer i com ho havia de fer (procés) abans de poder començar a fer el treball en sí (producte).

Potser un altre aspecte que he trobat a faltar una mica és el fet de poder treballar de manera cooperativa i col·laborativa per tal de poder compartir els meus dubtes i enriquir-me de les competències i sabers dels companys. Ha arribat un moment que “em feia cosa preguntar al fòrum” ja que, tot i que som conscients que tots estem immersos en un procés d’ensenyament-aprenentatges i que cadascú “va fent el seu caminet” ...a ningú li agrada mostrar-se tant insistent amb dubtes i preguntes, tot i que sé que la finalitat del fòrum és aquesta. Potser destacaria que en aquesta pac no he pogut ajudar als altres ni aportar gaire informació extra d’interès ja que no és un camp on jo sigui gaire competent.

Respecte al fons de l’activitat, anàlisis d’un canvi conceptual, he de dir que m’ha semblat molt interessant. A la vida, constantment i a vegades, tot i que jo diria quasi sempre, de manera inconscient estem realitzant aquest tipus d’ajustos i substitucions en els nostres marcs conceptuals. Poques vegades ho pensem i ho portem al terreny conscient per treballar i entendre com s’ha portat a terme aquest procés, simplement ho donem per fet sense cercar una explicació lògica i racional del per què s’ha produït. Penso que en aquest cas la Psicologia, i en concret , la corrent constructivista, ens aporta una informació molt rellevant de cóm es porta a terme aquest procés i ens ajuda a entendre i fer conscient, en nostre funcionament mental i els nostres processos mentals, en aquest cas referits als aprenentatges i en el millor dels casos aquells que arriben a ser significatius.

Aquesta setmana, concretament dimecres, ens van donar una notícia gens agradable respecte al meu pare. Doncs us puc dir que, en un moment, en hores...el teu marc conceptual canvia. Aquest “nou saber” et fa tambalejar  la teva “estructura mental” modificant prioritats (nivells de jerarquia) introduint conceptes i nexes que fins al moment no t’havies plantejat, o potser no de manera tan conscient. Els teus coneixements previs queden “gairebé invalidats” ja que aquella nova informació, influenciada per el context, adopten una importància molt rellevant (acomodació). Finalment, i amb els dies, vas fent més estable aquest nou canvi conceptual segurament producte de la substitució.

L’únic que volia dir, amb aquest exemple, és que això que hem estudiat és molt útils ja que ens passa constantment a la nostra vida. Penso que el fet de conèixer aquests processos i el seu funcionament, en definitiva, ens ajuda a conèixer-nos a nosaltres mateixos com a persones i que també ens pot ajudar a ser millors professionals en el futur.